ESCRIT DEL MENGO

El Mengo ens envia aquest comentari:

Hi ha un misteri, un secret, en el pas del
temps.
Som els mateixos?.
No pas perquè no hàgim canviat. Que ho hem
fet , i molt, no hi ha dubte.
Però malgrat que tot un mon a passat a
través de cada itinerari individual,
resulta,!oh sorpresa¡, que encara som
els mateixos.
Com és?.
Doncs,  perquè, per una d'aquelles
casualitats,vàrem arribar a conèixer
quelcom que no canvia, de cadascun de
nosaltres.
Res més?. Uf , ja ni ha prou.
Es tot un privilegi, que no sovinteja.
De debò.
Però... Què podem esperar, ara, de la
nostàlgia o de la melangia.?
Si pretenem, només, recordar, reviure?
doncs, què voleu?, poca cosa.
Ara bé, una cosa sí que està reservada,
intacta, disponible, esperant
qualsevol present que vulguem bastir,
amb aquestes ocasions tan il·lusionants
que anem lligant, de tant en tant.
Quina cosa?.
Reconèixer-nos a nosaltres mateixos en
els demés.
!Es fantàstic, em reconec en tots
vosaltres¡

No es cert?.

Mengo